Todas las novedades sobre el programa de Eduard Punset
La primera experiència que vaig assimilar, va ser la importància de veure que cada alumne ( des d´ara faré servir només un gènere encara que em refereixi a tots dos) és especial, únic, irrepetible. Necessita sentir-se valorat i estimat personlment, diferenciat dels altres i al mateix temps tots s´han de sentir formant part d´un col.lectiu igual. Posem ,per exemple, el cas d´aquell arbre que no sabia qui era...la pomera li deia que donés pomes, el roser li explicava que era millor tenir flors...l´arbre no podia aconseguir ni una cosa ni l´altra.Fins que va adonr-se que la seva missió era donar aixopluc als ocells, ombra als caminants, bellesa al paisatge:era un Roure ! tenia una missió especial a complir tot i formant part del mateix jardí..Així cada alumne té la seva i ha de ser respectada tot i que formi part del mateix grup.Conservo la carta d´una ex-alumna , en la que em comunica que ara és mestra i que ho és en part gràcies a mi.-"Vas creure en mi i em vas fer creure que podia fer coses.Cada vegada que tenies una paraula de lloança per a la meva feina, jo m´esforçava encara més en aprendre i millorar.Ara, amb els meus alumnes vull fer com tu.Gràcies per haver estat la meva mestra".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada